II part del viatge, la primera part la podeu trobar aqui

Despres de la dutxa i la cerveseta fresqueta, ja varem sortir tots plegats a visitar a una de les ciutats mes maques de les que he vist fins ara.
Salzburg es la localitat on va neixer Mozart, i aquest fet es precent en tot moment.

Els carrers de Salzburg son plens d´edificis impressionants, de petits palauets, convertits avui en museus,bars/restaurants,hotels,...
I les seves places s´encadenen , convertintse en tota una, totes elles sempre amb una font o monument en el seu centre.

Hi havia una plaça que estava tancada al public on hi havia tot un escenari muntant, era per el prestigios i famos festival de musica classica que cada estiu es fa a Salzburg.
De totes maneres el vigilant ens va deixar entrar-hi per fer una foto d'alguna de les estatues de la plaça

Despres varem continuar passejant per els centrics i bonics carrers

Fins que per una falta IMPERDONABLE meva, em vaig quedar sense bateria a la camara, i amb la de recanvi completament carregada a l'habitacio de l´hotel.
Amb el que no vaig poder fer fotos del carrer mes comercial de praga amb els seus cartells de ferro forjat, ni la casa on va neixer Mozart, ni d´una font molt maca semblant a la fontana de trevi de Roma, ni....

Despres de la passejada varem anar cap a fer l'ultima cervesseta del dia a la MozartPlatz, on poc a poc, es va començar a girar un aire fresc que s´agraia molt despres de les calorades dels ultims dies.
Pero aquest aire fresc de cop i volta es va convertir en un fort vendeval que s´emportava gots,cadires,papers,.....Sembla un petit epocalipisi :D

Amb aquest panorama ens varem retirar a les habitacions i a descansar per l´endema.




Dimarts 24 de Juliol

La intencio era sortir de Salzburg, direccio Innsbruck passant primer per la muntanya mes alta de Austria, on una carretera porta fins bastant a mun a peu de una glacera. La muntanya es Grossglockner


Pero el vendeval de la nit anterior havia fet canviar completament el temps, i ara estava tot tapat i plovent

Varem sortir amb la idea igualment de anar fins Grossglockner , pero a mida que ens allunyavem de Salzburg la pluja i la tempesta era mes forta, cosa que ens va fer desisitir d´anar-hi.

Varem parar assecar-nos una mica i a calentar-nos amb un bon cafe amb llet. Despres d'estar molts dies vorejant els 40º, trobar-se als peus dels alps austrias amb la roba xopa i a 13º , es un bon contrast.

A més de la pluja, per culpa de dos semafors completament desincronitzats amb l´enllaç de la carretera general amb l'autopista provocava unes cues quilometriques considerables, que amb condicions normals amb la moto es facil de superar.
Pero quant el terra esta totalment xop i entollant,aixo es mes dificil de saltar.

Aixo va fer que finalment per fer els prop de 200km's que separen aquestes dues belles ciutats d´austria triguessim tot el mati i les primeres hores de la tarda.

Pero finalment arribarem, i despres de buscar la oficina d´informacio i turisme, ens dirigirem al hotel (molt mono) on es allotjariem

I com a Salzburg, despres de dutxar-nos per torns, sortirme a donar un volt per Innsbruck.
Aqui el temps semblava que tot i estar insegur estava una mica millor.

Aixo va fer que la natalia, que sempre es previsora recules a buscar el paraigues que haviem deixat al hotel, i mentres varem aprofitar per fer una foto de grup de la resta.

I ja tots , ens varem dirigir cap al petit pero precios nucli antic de Innsbruck,la majoria de les façanes son gotiques i es conserven tal i com es varen fer. Aqui estava molt mes ple de turistes que no a Salzburg.

Just entrant a la part antiga, ja ens trobem amb aquest edifici, molt patriotic.

Per despres ja entrar a disfrutar de la part antiga amb uns edificis preciosos com aquests

On a part de la bellesa general de les façanes si les miravem una mica més al detall, tb podiem veure coses molt boniques i interessants

I aixi passejant fins arribar a la famosa casa amb la teulada dorada
Segons diuen , aquesta façana la va fer construir l´emperador Maximilia I, a l´antiga residencia del duc Friedrich IV, quant aquesta es va casa amb la Blanca Sforza de mila.
Diuen que esta compost per 2.657 teules de coure, dorades al foc.

Molt aprop seu ens trobem amb aquesta torre del rellotge.

On despres de pagar, una tambe modica entrada, es pot pujar fins a dalt de tot, on es te una privilegiada vista sobre la vila de Innsbruck i el seu voltant.
Es poden veure des del trampoli dels famosos salts d´esqui...

vistes dels alps...

algun avio volant molt baix, aproximant-se al proper aeroport

A part,logicament, de vistes sobre els carrers mes proxims i de la propia teulada dorada

I nosaltres varem aprofitar per fer-nos una foto, recordant el moment.

El baixar , varem continuar donant un volt per els animats carrers.
En aquests carrers ens podiem trobar des d'una parella de tirolesos

una orquestra

O fins i tot estatues humanes , com a les rambles de BCN:

I tot passejant per els seus carreronets encantadors..

Varem anar a parar en una plaça jardi.
En un tros tant petit de terra i quanta cantitat de flors difernts formant tots junts un harmonions jardi

Tot just,davant d´aquest jardi teniem una de les esglesies mes grans de la ciutat.
On per entrar-hi, casi que tambe t´ho prohibeixen :P

Fora bromes , l'esgleisia de dins es molt bonica , encara que com moltes de la zona, la façana sigui mes aviat simple i no convidi a entrar-hi

I com podeu veure l´interior es molt maco

Tant que varem aprofitar per fer-nos en el seu interior una foto de grup, força original

Com a Salzburg, aqui hi ha molts establiments que s´enuncien amb els cartells de ferro forjat treballats.

Varem anar a sopar, en un restaurant molt tipic, i dirigit a turistes. On varem menjar unes coses molt bones que no se ni que era ni com es deia :P

Al sortir de nou ja estava plovent, i provocava una bonica imatge d'aquests bonics carrers amb el terra mullat.

Per sort la Natalia havia reculat a buscar el paraigues si no ens hauriem quedat xops.
Pero ella no havia estat la unica previsora, fins i tot alguns es van preocupar d'aconjutar-se la roba amb el color del paraigues

I tots cap a dormir. Varem anar a dormir amb el cor mig encongit, ja que l´endema ja començavem a rutejar per els alps.
A disfrutar de les carreteres revirades, dels paissatges espectaculars i pujar colls de muntanya impressionant, entre ells una de les fites per tots els motoristes europeus, l´stelvio.

I el panorama d´aquesta nit amb pluja abundant no convida a l'optimisme, per que a 2700m d´alçada, la pluja sempre es pot convertir en boira o neu :(


Dimecres 25 de juliol.

Ens llevem i el primer que fem es mirar la finestra per tal de saber com esta el temps i....... esta força clar!!!!
Despres d´esmorzar, ens enfilem a les motos i preparats per anar cap als Alps

A mida que ens anem apropant els Alps, el paissatge va millorant (i ja es dificil).
Mes aigua , mes cims nevats,...i sobretot mes motos. moltes més motos.

El primer destí es cap a un port austriac que esta tocant a la frontera italiana. Aquest port de 2509m te un peatge de uns 10€
És el port de Timmelsjochs

Que per la vessant italiana es coneix com el Passo del rombo, i que ofereix aquestes vistes a un i altre vessant.

Ja a Italia, varem baixar fins a Sant Leonardo i d´aqui a Merano, on varem començar un dels altre ports italians que teniem de per mitg.
El GamenPass o Paso Palade.

En aquesta part d'italia encara els ports estan en Italia i en Alema.Aixo es deu per que formen part de la Provincia Autonomica de Bolzano.
Aquesta regio havia estat lligada sempre al imperi austric o alemany pero a final de la I Guerra mundial, al 1919 va passar a poder italia amb el tractat de St Germain, per aixo avui la majoria de habitants de la zona tenen com a llengua materna la germanica.

Despres d'aquest port, pero baixem a les valls , on creuem bastantes poblacions i el paissatge es molt me mediterrani,vinyes,conreus, alguns pantans mig plens,...

Es fa tant llarga aquest tros d´impas que parem en un poble italia a dinar.

No ens varem atipar gaires ja que la "bambina" va buidar la nevera per nosaltres 6, fent-nos 5 entrepans!!

Ja ens apropavem a l´Stelvio, ja anava sortint indicant als cartells, i l`emocio era molt gran

Pero abans de fer l'Stelvio ens quedaven dos ports pel mig
El primer era el Passo del Tonale.

Estava prou be, llastima que hi havia trams en obres i semblava un "coitus interruptus"
I a mes a dalt del cim hi havia uns edificis que semblava una Marbella alpina.

Ja baixant aquest port varem trencar per agafar el passo de Gavia.
Aqui varen començar les experiencies fortes i alpines de veritat

La carretera es molt estreta, i quant dic estreta es que es MOLT estreta.
Dues motos a la vegada no passen

A mida que es va pujant aquest port, la sensacio es de estar pujant al cim mes alt dels alps, no pares de pujar i al voltant totes les altres muntanyes es van quedant petites.

Per pujar es creuen fins i tot alguns tunels d´extrema foscor.
En un d´ells hi havia un ciclista que va caure degut a la foscor, i que nosaltres amb els llums de la moto no varem veure fns ser al damunt.
Sort que ells anaven cridant i aixo ens va alertar.

I despres de tot aixo, s´arribar al cim. En aquest port no es una alegria, ja que no hauria d´acabar mai.