Tatras,Austria i Alps

En teoria haviem de fer un gran Tour europeu pero per problemes laborals al final varem haver de reduir la ruta un parell de dies, amb el que varem limitar-nos una mica mes a fer unes zones concretetes.

Aixi doncs varem decidir visitar Vienna, i despres ajuntar-nos amb la resta d'integrants amb qui haviem tingut la idea original de fer la "volteta" per europa.

Al acabar aquest viatge el contakilometres parcial de la moto marcava 5743km's realiatzats en 13 dies i per 8 passos diferents. França,Suïssa,Alemanya,Austria,Eslovaquia,Polonia,Italia i Catalunya.

Amb el que us podeu imaginar, que amb el que ens agrada viatjar a nosaltres, com haurem disfrutat, i si tambe ens coneixeu sabreu que haurem fet moltissimes fotos.Unes 1300 en aquest cas, amb el que us podeu imaginar la feinada que hem tingut per triar les que penjariem aqui.

Bé no m´enrollo mes i comencem

Dilluns 16 de Juliol

Avui ens espera una etapa de les llargues. Reus-Chamonix que estan separades per 957km's.
Per tal de fer-les el mes confortablement possibles marxem molt d´hora de reus, aixi poder fer la major part de la distancia en les hores de menys calor.

Anem tirant "milles" i anem parant nomes per reposta. Intentem repostar el menor numero de vegades a França, parant just abans de la frontera, ja que el litre de gasolina val 0.30€ mes cara que a casa nostra (i aixo son uns 6€ el diposit)

Ja a dins de França en una de les parades ens trobem amb una altra moto com la nostra, pero matricula Alemana i que ja tornava cap a casa.

A partir d´aquesta parada la calor comença apretar, a mes el transit a mida que ens apropem a Sete i Montpelier es comença a complicar.

Aixo fa que les retencios es vagin repetint, i aguantar-les en ple juliol, vestit de motoriste, a les 12 del migdia es una sensacio molt desagradable, amb el que decidim avançar la nostra hora de dinar, i ho fem en una fabulosa area de descans francesa, a prop de Orange.
En aquesta parada a la llunyania veiem els primers senyals de que ens apropem els Alps, veiem el Mont Ventoux, amb els cim nevat.

Despres de dinar els poc mes de 350km's que ens falten fins a Chamonix es fan una mica durs de realitzar.
La calor es intensa, igual que el transit. A mes realitzar tants km's per autopista es una mica monotom per que sembla que no avancis i que estiguis clavat sempre al mateix lloc.

Pero al final sempre acabes arribant al destí, en aquest cas a Chamonix, als peus del segon sostre d´Europa, el Montblanc.

Despres de dutxar-nos i canviar-nos de roba en l únic hotel que teniem reservat de totes les vacances, ens anem a donar un volt pels voltants de l´hotel i sopar

Recordeu que estem a França, i per molt zona turistica que ens trobem mes tard de les 8 es molt dificil que et donin de menjar en algun lloc.

Dimarts 17 de Juliol

La nostra idea era tirar fins a Viena, uns 1050km's mes. Pero al llevar-nos varem rebre un missatge del nostre amic Albert que estava tornat de GP d'Alemania, i que ens deia que faria nit a Salsburg, ciutat que ens venia de pas, per arribar a Viena, amb el que parlant-ho amb la Natalia varem decidir escurçar la tirada fins a Viena i aixi podriem compartir amb amics, lluny de les nostres cases, i aixo sempre fa il.lusió.

De fet, a banda de disfrutar de la companyia,sort que varem retallar l´etapa, per que creuar Suïssa per autopistes ens va portar molt més temps del previst, ja que hi havia força trams en obres en el que la velocitat estava limitada a 60/80 km/h i aixo va fer que una tirada d´uns 250km's per autopista que normalment podriem haver fer en dues o tres hores, triguessim vora 5 hores a fer-la.

Pero no ens avancem ;)
Aquesta va ser la nostra ruta

Varem entrar a Suissa des de Chamonix fent dos petits ports de muntanya, sense gaire entitat motoristica, pero que ens varen permetre per introduir-nos de ple en el paissatge alpí.

Entrarem a Suissa per la localitat de Matigny, una poblacio gran i d´origen romà, que esta al mig d´una gran vall. Per moment semblava que estavem a Andorra ;)

Alli, com que voliem agafar l'autopista varem haver de comprar la Vignette per 30€, aixi podiem circular per les autopistes.
Varem creaur Suïssa verticalment i no em va agradar gaire, les valls eren molt grans, i el paissatge estava conformat per fabriques i grans ciutats (laussane,Vevey,Bern,Zurich,...)

Per cert a Vevey varem vorejar durant una petita estona el llac Leman, i ens varem donar compte que el concepte de llac a Catalunya i a Europa es totalment diferent.
No se com li poden donar el nom de llac a una cantitat d´aigua tant gran, allo son mars!!!!

Per fi varem acabar el suplici de les autopistes en obres suissis, i varem entrar a Austria durant uns 30km's per anar fins a Alemania on podriem agafar autopistes de debó i no el tenim aqui a casa nostra.

SOn autopistes amb un asfalt que no tres a envejar a un circuit, amb unes arees de descans i de servei impressionants i a sobre no tens els mossos "vigilant" per la teva seguretat i pots anar a la velocitat que vulguis.

Aixo si amb un respecte impressionant per part de tots els conductors, a la resta d´usuaris de la via, vaja com a les carreteres catalanes i espanyoles.

En una d´aquestes arees alemanes varem parar a dinar, i començar a tastar els preus "europeus" :(

I d´alli cap a Salsburg on ja varem arribar bastant tardet, degut als contratemps de Suissa, amb el que varem tenir problemes a l´hora de buscar allotjmanent.

Per sort l´Albert amb unes gestions ens va poder trobar allotjament al Mercure, una mica caret, pero teniem on dormir :P

Despres de refrescar-nos varem sortir a buscarlos i descobrir una mica (casi gens) aquesta ciutat tant bonica.

I per fin ens varem trobar amb Albert i Carme per poder sopar.
Es emotiu i bonic trobar-se amb uns amics per poder compartir unes hores,un sopar, uns moments..... a tants quiloemtres de les nostres cases i del nostre pais.

Dimecres 18 de Juliol

Aquest dia finalment si que arribem fins a Viena. La distancia que ens separava de Salzburg era poca (302 km's) pero varen ser la pitjor etapa que hem fet sobre la moto en aquest viatge.
Cada metre semblava un kilometre i la calor apretava de valent.

Finalment varem poder arribar a Viena, concretament al Camping Viena West.
Era el camping que haviem vist a traves del GPS que quedava mes a prop del centre amb el que ja varem anar directes cap alla a buscar un bungalow.

Nomes n´hi havia per la primera nit, i per la segona hauriem de plantar la tenda.

Una vegada instal.lats al camping varem anar directes cap al centre de Vienna per dinar a la prestigiosa cadena de restaurants americans Mc.Donalds.

I despres ja començarem la visita per Viena.
Aquesta es una ciutat maca, pero ni a la Natalia ni a mi ens va agradar especialment. Amb aixo no diem que no sigui digne de visitar-se (i segurament la visitarem un altre cop amb mes temps i millor temps) pero no a nosaltres ens agrada mes Paris i Praga.

Des de la centrica plaça de Stevenplatz varem contemplar la catedral de St Steve amb la seva alta torre Steffl de 143m. d´alçada.

A molta ciutats i viles europees s´ha posat de moda tenir uns carruatjes per fer passejades romantiques per el casc antic de les mateixes.
Viena no podia ser menys i tenir un bon desplegament de carruatjes. Semblava mes una parada de taxis d´una gran ciutat a principis del segle passat que una atraccio turistica.

De totes maneres, alguns cavalls s´ho prenen molt seriosament i al peu de la lletra, el tema de fer sortides romatinques ;)

Varem continuar la visita per el centre direccio a l´esglesia de Sant Michel. Des de fora es una façana discreta , comparada amb la resta d´edificis.

Pero en canvi de dins, era una esglesia que valia molt la pena de visitar.

Al sortir de l'esglesia varem busar l´oficina d´informació i turisme. Es trobava en una plaça centrica teoricament, pero per trobar-la varem tenir una feinada.
Finalment la varem trobar i estava molt a prop de la Opera de Viena

Mentres la buscavem varem veure algun edifici iinteressant com aquesta torre.

I més paradetes de Cavalls...

Una vegada varem trobar la oficina de informacio, varem anar a veure el barri jueu, on tenien diversos monuments per homenetjar a les victimes del HOlocaust.

Aqui un altre cop varem comparar Viena en altres ciutats. EL varri jueu de Praga es molt mes bonic i impactant.

Tot i estar al barri jueu, de jueu nomes en varem veure un.

Ja de tornada cap al camping per intentar refrescar-nos varem veure una teulada molt bonica.

Ja al camping varem aprofitar per estar una mica a la fresca i descansar de la pallisa de quilometres que portavem fins aquell moment.
Nomes en aqueslls tres dies varem fer el 33% dels km's de tot el viatge.

Dijous 19 de Juliol

La idea era la de no tocar la moto, nomes que per anar de viena al camping i tornar i aixi ho varem fer.
Varem baixar cap al centre, on varem esmorzar.
Ens va sorpendre molt que al demanar un Cafe Latte (el mes semblant a un cafe amb llet en aquestes latituds) et portin "gratis" un got d´aigua.

Tambe ens va sorpendre veure com hi havia alguns locals que ruixaven amb vapor d´aigua l'ambient degut a les altes temperatures que estavem tenint.
Segons varem llegir en un diari local el dimecres varem tenir temperatures de 38-40º, i si aixo ho sumeu a l´'alta humitat que hi ha a Viena al estar al costat del Danuvi, us podeu imaginar la calor insoportable que feia.

La visita la varem dirigir cap a la zona dels palaus de viena.
La zona on hi ha el parlament , l'opera,...

Despres de voltar una mica per el centre i abans de tornar cap al Camping, varem pasar per veure la famosa noria de Viena.
Com tot Viena en General, doncs la noria no podia ser menys i tambe ens va defraudar una mica. Ja que no la varem trobar tant gran i espectacular com diuen.

I com us havia dit , nomes teniem bungalow per una nit, amb el que aquesta nit varem dormir a la tenda. Va ser la primera vegada que ho feiem.
Varem tenir el problema de que no es va inflar el matalas inflable, amb el que varem dormir gairebe directament sobre el terra.

Divendres 20 juliol

Aquest dia es el que ens trobarem amb la resta de integrants del viatge, amb els que inicialment haviem de fer tots els dies pero que finalment nomes varem fer la meitat.

Per fe-ho entrarem a Eslovaquia i gairebe l´atravesarem tota fins a Poprad, a la zona dels Tatras. És una distancia un altre cop curta pero que la calor la fa eterna (425km's)

Varem llevar-nos d´hora per evitar la calor, pero varem tenir un petit contratemps.
El cable de corrent de la bateria de la moto no carregava el GPS i fins aquell moment no haviem tingut cap problema, ja que per lo que es va veure tiravem de la bateria del GPS, pero quant aquesta es va esgotar...ens varem quedar a les "fosques".

I sortir d´una gran ciutat en la direccio correcta sense GPS ni mapes la cosa es complica una mica.
Sort que els motoristes som una GRAN familia i un de vienes ens va guiar fins al´entrada de l´autopista que ens portava a Bratislava. Pero amb aixó ja haviem perdut gairebe uns 40m

De Viena a Bratislava hi ha amb prou feines uns 60km's pero el paissatge canviar radicalment.
D'estar a Viena envoltat de boscos i amb un relleu una mica accidentat, la zona de Bratislava es completament oposada.
Extensos prats de conreu de cereals i totalment pla, el que provoca que sigui una zona molt ventosa.

Per entrar a Eslovaquia ens varem trobar ja en una frontera de les de tota la vida, de les que et paren i demanen el pasaport, i et pregunten cap on vas i que vas a fer-hi.
De totes maneres veure una moto en aquets paisos fa molta gracia per que el funcionari era molt amable.

A Bratislava no hi varem entrar, pero per fora varem veure que era una ciutat plena de contrastos.
Una ciutat (com el pais) en construccio i plena de contrastos

A Eslovaquia d´autopistes no n´hi ha gaires, amb lo que de sobte s´acaben i es converteixen en una carretera nacional plena de camions que van cap a Polonia i Lituania.

Aquests camions a banda de provocar cues interminables, provoquen que en un pais on l´asfalt no es de bona calitat s´acabi notant amb unes marcades roderes a l´asfalt.